Sant Medir
pagès3
març
Segons la tradició, Sant Medir (o Sant Emeteri) era un pagès català que vivia cap a l'any 303 a la vall de Gausac (avui anomenat Vall de Sant Medir) a la serra de Collserola en el terme de Sant Cugat del Vallès.
Durant la persecució de Dioclecià, cristians arreu de l'imperi Romà van ser perseguits, entre d'altres Sever, bisbe de Barcelona. Perseguit pels romans, va fugir per l'antic camí de Barcino (Barcelona) cap a Castrum Octavianum (Sant Cugat). A la vall de Gausac es trobà a Medir plantant faves als seus camps a prop del camí. Li explicà el motiu de la seva fugida i, decidit a morir per la fe de Jesucrist, li demanà que si és preguntat per ell, els respongui amb la veritat. Quan Sever marxà, les llavors de les faves, miraculosament, van créixer i florir com si ja portessin mesos plantades.
Poc després, els perseguidors romans, en trobar Medir, preguntaren pel bisbe i ell respongué amb la veritat: que mentre ell sembrava les faves, el bisbe hi havia passat. Els romans pensaren que Medir se'n burlava i protegia el bisbe, de manera que el portaren pres i, quan van capturar Sever, van martiritzar tots dos, degollant Sant Medir.
Amb el temps, al lloc on sant Medir havia tingut els camps i la pagesia, en plena serra de Collserola, al terme de Sant Cugat del Vallès, es va construir una ermita, i vora seva hi ha una esplanada coneguda com a "camp del miracle", que és, segons diuen, el camp de faves on Sever féu el seu miraculós creixement.
La tradició i el culte al sant s'havien perdut i oblidat gairebé del tot fins que, a partir del segle XIX, començà a celebrar-s'hi un aplec molt concorregut pels veïns de Gràcia i de Sant Gervasi de Cassoles, que és a l'origen de l'actual Festa de Sant Medir.
El dia 3 de març, continua celebrant-se aquesta festa a Sant Cugat del Vallès i Barcelona, especialment als barris de Gràcia i Sarrià, amb romeries que des d'aquests llocs arriben fins a l'ermita de Collserola tot llençant i repartint caramels als assistents.
Amb els anys, aquesta tradició s'ha extès a altres poblacions catalanes com Badalona, Terrasa i poblacions del Maresme i litoral català.
Altres Sants del dia
Sant Anselm (abat), Sant Apvà (monjo), Sant Asteri (màrtir), Sant Basilisc (màrtir), Sant Celdoni (màrtir), Sant Cleònic (màrtir), Santa Conegunda (emperadriu), Santa Cuneguda (emperatriu i verge), Sant Emeteri (màrtir), Sant Eutropò (màrtir), Sant Fèlix (màrtir), Sant Fortunat (màrtir), Sant Jacobí (beat confessor), Sant Luciol (màrtir), Sant Màrcia (màrtir), Sant Marí (soldat i màrtir), Sant Medir (pagès), Sant Queledoni (soldat i màrtir), Sant Ticià (bisbe), Sant Zòsim (bisbe).
